divendres, 12 de setembre del 2014

ILP PER UN NOU SISTEMA EDUCATIU A CATALUNYA

PROPOSICIÓ DE LLEI PER UN NOU SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA






Exposició de motius
La Llei 12/2009 d’Educació de Catalunya (LEC) s’ha mostrat del tot incapaç de donar una resposta positiva al nostre sistema educatiu i ni tan sols ha complert amb els seus propis compromisos. La situació de desigualtat entre els centres de titularitat pública i els centres privats concertats fa que hagi augmentat de manera perillosa la discriminació educativa i la segregació per condicions socioeconòmiques de l’alumnat. Una situació socialment regressiva i pedagògicament negativa, ja que, tal com assenyalen els experts, els sistemes segregadors donen pitjors resultats. Segons tots els estudis, l’Estat espanyol i Catalunya en concret estan al capdavant de la privatització de l’ensenyament, i és el segon país, després de Bèlgica, que té menys alumnes a les aules públiques i on el capital privat en el sistema educatiu augmenta més significativament.
Amb el desplegament de la LEC, de manera subtil s’ha anat apartant famílies, professorat i alumnat de qualsevol capacitat de decisió en els centres educatius, s’ha anat abandonant el debat pedagògic per concentrar-se en la superació de proves d’avaluació externes, s’han anat destinant fons públics cap a negocis educatius privats, s’ha permès la creixent segregació social i sexual de l’alumnat, s’ha induït la precarització de la professió docent, s’ha anat posant el sistema al servei d’interessos empresarials o supeditat a corrents ideològics i finalment, en un context de crisi econòmica, s’han propiciat i protagonitzat polítiques de reducció de despeses que han perjudicat greument la salut interna del nostre sistema educatiu públic i que estan posant en perill la seva viabilitat futura.
És per tot això que, en les circumstàncies excepcionals que viu Catalunya, hem de situar com a part del debat nacional, la necessitat d'una escola pública de qualitat i per a tothom, que reculli l'ideal pedagògic de l'escola catalana, com a primer servei públic constructor de ciutadania i que treballa per la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. Això és, una ciutadania democràtica, lliure, igualitària i solidària. I, d’acord amb aquesta intenció, conforme l’art. 131 de l’Estatut, cal dotar-nos d’una llei amb capacitat de generar un conjunt normatiu estable, que afavoreixi la majoria de la ciutadania, consensuada per la comunitat educativa i amb la declarada voluntat de servei per a les noves generacions. Una llei que posi l'educació pública (de titularitat i gestió pública) al centre d'un projecte alliberador i de justícia social per a Catalunya.
Articulat de la llei a la web: http://ilpeducacio.cat/

QUÈ VOLEM?


1. Fer efectiu, real i universal el dret a l’educació, de bressol a universitat, per part de tota la ciutadania sense importar el seu origen social.
2. Acabar amb els concerts escolars, amb la participació d’empreses privades al sistema educatiu públic i amb la privatització de la gestió de centres educatius públics de bressol a universitat.
3. Recuperar la gestió democràtica dels centres educatius arrabassada per la LEC i per la LOMCE.
4. Instaurar un concepte d’autonomia de centres real, sense direccions imposades des de fora i amb projectes discutits al sí de l’escola, i sense la pressió de l’empresa privada en la funció que li és pròpia a la universitat.
5. Una avaluació del sistema educatiu que serveixi als centres per a millorar i als estudiants per a reconèixer la seva feina i avançar en la seva formació.
6. Allunyar-se de la flexibilitat laboral tan demanada per la patronal i els organismes financers internacionals mitjançant la funció pública, donant estabilitat i seguretat a les plantilles.
7. Establir el català com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu.
8. La cessió de les Escoles Bressol de titularitat municipal i les subcontractades a la Generalitat.
9. Un finançament acord amb la importància que té l’educació per a la vida de les persones i per a la societat, amb un percentatge del PIB igual, com a mínim, a la mitjana europea.
i un article de Rosa Cañadell: 

Una nova ILP per salvar l’educació pública