dijous, 17 de setembre de 2015

LA PERSISTÈNCIA DE LES RETALLADES



 Comunicat d'inici de curs 2.015 
Ustec-Stes

La persistència de les retallades

Respecte fa cinc cursos, la matrícula ha crescut en 74.000 alumnes, en canvi:

A secundària:

Tornar a les 18 hores lectives suposaria 3100 docents més.

La recuperació de les hores de coordinació suposaria 500 docents més.

A primària:

Tornar a les 23 hores lectives suposaria 2900 docents més.

La recuperació de les hores de coordinació suposaria 550 docents més.

Però fa cinc cursos la situació era clarament millorable i nosaltres ja demanàvem un augment de plantilla per a desdoblaments i altres mesures d'increment de la qualitat del sistema, amb les quals i l’increment d’alumnat, hem valorat que com a mínim s’haurien d’afegir 4.100 docents més.

Per tant, la quantitat de docents que necessitaria el sistema per mantenir la situació de fa cinc anys seria de 7.050, i per millorar la situació, tal com demanàvem fa cinc anys, seria de 11.150.

Tot plegat, a banda d'una pèrdua de llocs de treball, ha significat un clar retrocés en la qualitat del sistema i menys hores per coordinar-se, per formar-se, per preparar les classes, per observar i avaluar la feina de l'alumnat. No només treballem més, sinó que ho fem en pitjors condicions que fa cinc anys i, en conseqüència, la qualitat del sistema també és pitjor.

Continuen sense cobrir les substitucions des del primer dia, les mesures per corregir aquesta situació que ha arbitrat l'Administració tenen trampa: només es posen en marxa quan la baixa és de 15 dies o més. Si és de menys tampoc no es cobreix.

Això ha comportat la pèrdua de més d’un milió d’hores de classe només el curs passat (càlcul realitzat amb la recollida de dades elaborada per l’assemblea de docents i altres treballadores de l’ensenyament) tot i que la consellera diu que tots els alumnes estan atesos i que, per tant, no se n'ha perdut ni una.

Les 5192 substitucions han arribat el 14 de setembre, el primer dia de curs, sense conèixer el centre ni l'alumnat que tindran. El greuge que genera aquesta mesura és desproporcionadament superior a l'estalvi que es produeix.

D’altra banda, quant a les destinacions d’aquest estiu, el 77,5% del professorat a qui s’ha destinat a un centre aquest estiu, ha estat amb la intervenció directa de la direcció del centre. La Conselleria apuntala així el desenvolupament de la LEC tot emmirallant-se en el funcionament de la privada en uns llocs de treball públics que haurien d’estar proveïts amb criteris de mèrit, igualtat i transparència.

La implantació de la LOMCE i l'adaptació de la LEC

El segon any de LOMCE ha suposat:

Pèrdua de poder decisori del consell escolar, ara el seu paper és merament consultiu.

Tria de la direcció per part de l'Administració, que té més d'un 50% dels membres en la comissió de selecció, i sense preferència per al professorat del centre respecte els de fora.

S'ha acabat l'educació per a la ciutadania mentre que s'ha fet la religió i la seva alternativa avaluables.

S'ha aturat la publicació del decret de les revàlides a secundària, però el ministre ha dit que es faran quan toca. Aquestes revàlides deixaran el català en un segon pla i seran un greuge per a les classes socials menys afavorides.

Increment d'hores de llengua i matemàtiques: una vegada més es confon qualitat amb quantitat. Potser si reduïssin les ràtios i facilitessin desdoblaments en totes les matèries, el problema es resoldria de totes totes.

Les nostres propostes

Les polítiques educatives actuals (LOMCE, LEC i retallades) van adreçades a reproduir el que està passant a la societat: que els rics siguin més rics i els pobres més pobres. L’educació és un bon instrument per a la consecució d'aquest objectiu. Quina educació pública de qualitat cal per a tenir una classe obrera que treballi per un sou cada cop més baix amb menys drets i si pot ser dòcil i acrítica millor? La resposta és cap.

A més de continuar amb la lluita per la recuperació de les condicions laborals perdudes amb les retallades, l'alternativa en contra el marc legislatiu actual és la que hem engegat amb altres 150 entitats més: la ILP del sistema educatiu, els eixos bàsics de la qual són:

Acabar amb els concerts educatius en un període de 10 anys.
Gratuïtat i suficiència de beques de bressol a universitat.
Democràcia als centres educatius. Poder decisori als claustres i consells escolar. Elecció democràtica de les direccions.
Inversió anual del 6% del PIB en educació.

USTEC·STEs (IAC), a 14 de setembre de 2.015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada